A grans cadenes, grans remeis

Davant la voluntat de Mercadona d'obrir un centre comercial a Solsona i el suport que té per part del govern municipal, la CUP del Solsonès volem impulsar una campanya a favor de la sobirania alimentària i en contra del model de grans cadenes de distribució. Us presentem el manifest

 

A grans cadenes, grans remeis 

Durant les últimes dècades, el procés que ens permet accedir als aliments i a la resta de productes que necessitem per a viure ha canviat molt. Les grans cadenes de distribució s’han imposat al mercat gràcies a la capacitat d’oferir preus molt baixos i al poder que tenen davant els governs i els partits polítics. Aquest sistema ha fet que la producció es concentri en zones concretes amb grans extensions de monocultius, i que s’elabori en grans zones industrials allunyades dels llocs de consum, aprofitant factors com ara impostos baixos, despeses laborals reduïdes o escassa legislació mediambiental. Amb l’únic objectiu d’obtenir grans beneficis, aquestes cadenes han aconseguit el control del cicle productiu que abasteix la majoria de la població mundial. 

Això ha provocat que bona part de la pagesia hagi deixat el seu ofici i que la terra es concentri cada vegada en menys explotacions, més grans i industrialitzades, lligades a les directrius que marquen les corporacions alimentàries. Les conseqüències d'aquest fenomen les podem observar a la nostra comarca, on la majoria de municipis han perdut població, que s’ha concentrat a Solsona i al Pi de St. Just, o ha marxat cap a ciutats més grans. D’altra banda, el comerç tradicional també se n’ha vist perjudicat, ja que sense poder competir amb les grans cadenes, en molts casos s’ha vist obligat a tancar. Això implica una reducció de les xarxes locals de consum i un augment de la dependència de canals de distribució externs. I per últim, les condicions laborals que ofereix aquest model es caracteritzen pels sous baixos i els perfils de poca qualificació. 

Tot i que aquest model ha suposat un augment de les comoditats a l’hora d'anar a comprar, també ha comportat un important agreujament de les diferències socials, tant a nivell local com mundial, i una pujada del consum dels recursos naturals i energètics, que ha deteriorat l’equilibri del planeta. A més, aquest model va lligat a la dependència del petroli, un recurs finit que, a hores d'ara, és la principal font d’energia barata sense la qual el sistema no pot funcionar. 

Ara es parla de la voluntat de Mercadona d’obrir un nou centre comercial a Solsona, que se sumaria a d’altres que ja hi ha, com ara Lidl, Eroski, BonArea o Dia. Aquest projecte compta amb el suport del govern municipal per les promeses laborals i urbanístiques que n’acompanyen la implantació. Encara que sigui fàcil caure en la temptació del projecte, no soluciona els problemes del context actual, sinó que fins i tot en pot agreujar les conseqüències. Per a sortir de la crisi cal fer un canvi profund de model, i no intentar posar pedaços a un sistema que no funciona.

Aquestes promeses laborals, sense cap estudi públic seriós que les avali, són qüestionables si tenim en compte els llocs de feina existents en altres establiments comercials similars. El balanç entre els llocs de treball que es poden generar i els que es poden destruir no és gens clar. L’obertura d’una altra gran superfície comercial pot  comportar un empobriment dels comerços petits, que tenen una influència sobre l’economia local i el teixit social molt més elevada, i una possible pèrdua de llocs de treball en altres supermercats.

Hi ha alternatives

Des de la Candidatura d’Unitat Popular apostem per la sobirania alimentària. Pensem que aquesta situació s’ha de capgirar apostant per una economia local controlada per la ciutadania, de proximitat, ecològica i amb un consum racional basat en les necessitats reals de les persones.

Per tal que això sigui possible, creiem necessàries dues premisses. La primera és que les administracions públiques apostin per l’economia de proximitat, incentivant-la i potenciant-la, i posant fre a les grans cadenes de supermercats. Al cap i a la fi, són les administracions les que tenen la darrera paraula a l'hora de concedir els permisos necessaris per la seva implantació.

L’altra, és que el conjunt de la ciutadania anem canviant els nostres hàbits de consum. Caldria preguntar-nos abans de comprar si realment ens fa falta el producte en qüestió, i quines conseqüències pot tenir el fet d’adquirir-lo per al nostre entorn econòmic, social, mediambiental i polític. Creiem, doncs, que a l’hora de comprar hauríem de tenir en compte certs criteris: 

· Si és de proximitat, afavorirà el teixit econòmic local i la creació de llocs de treball a la zona, reduirà la despesa energètica del transport, i afavorirà la diversitat en la producció, no basant-la en monocultius i indústries contaminants.

· Si és ecològic, garantirà que no perjudiquem l’entorn que necessitem per a viure i afavorirà la nostra salut i benestar.

· Si té un preu just, permetrà a qui ho produeix viure'n i s’evitarà la concentració de riquesa en poques mans. 

I caldria no oblidar que una altra opció que ens pot aportar molta satisfacció personal és produir-nos els nostres propis aliments i productes i intercanviar-los amb les nostres amistats i veïnat. Recuperar les xarxes tradicionals de convivència i consum també és fer un pas endavant en la nostra sobirania com a poble. 

En definitiva, des de la CUP creiem que com a persones i com a societat ens hauríem de qüestionar els nostres hàbits de consum i no creure’ns aquells a qui només interessa guanyar diners i poder. Si canviem la nostra manera de fer transformarem la societat. És a les nostres mans.